Diumenge plovia, però teníem necessitat de sortir de casa, així que després d’un bon matí carregat de jocs, vam anar fins al CosmoCaixa on hi havia l’exposició de Tintín i la Lluna. 50 anys de la primera missió tripulada.
Ja fa mig segle que Neil Armstrong va trepitjar la lluna per primer cop i va pronunciar una de les frases més cèlebres dels nostres temps: “Un petit pas per l’home, un gran pas per la humanitat”.
L’exposició que s’inclou en l’entrada del mateix museu estava situada a la cinquena planta, on hi ha el pèndol i el bosc inundat. Nosaltres hi vam anar gratis, la L. per petita, en Q. pel carnet de super3 i jo pel carnet de Docent.
Visualment és molt xula, et rep un coet de Tintín, i una enorme lluna preciosa penjada del sostre. A més el terra estan dibuixats els cràters, i la L. anava com boja d’un a altre. A banda d’això, hi ha elements i explicacions, vestits, menjar, reproduccions de l’Apol·lo… que són interessants i hi ha un vídeo explicatiu i interactiu sobre la missió a la lluna, en Q. va al·lucinar i escoltar molt aquest interactiu, després, durant la resta de visita, continuava parlant de les dades que n’havia extret.
Quasi al final de l’exposició hi ha una àrea dedicada al còmic de Tintin “Objectiu: la lluna”. Hi havia il·lustracions originals arribades directes del Museu Hergé de Brusel·les, a més d’una reproducció del seu famosíssim coet vermell.
Finalment, l’última part hi ha un aparell on els nens i nenes poden pujar i tenir la sensació de gravetat. Però hi vam anar un diumenge a la tarda de pluja, per tant molta cua i no ho vam provar.
A banda d’aquesta exposició vam veure una sobre robots, però la temàtica i les explicacions era per més grans, i en Q. i la L. no els va interessar molt. i també vam anar a veure el bosc inundat, on la L. li va agradar molt de veure els peixos, segurament la part que més va gaudir.
La vida Suju 