Sagrada

Sagrada és un joc que va sortir el setembre de 2016 per Kickstarter amb força èxit.

El joc té com a temàtica la construcció dels vitralls de la Sagrada Família, un dels monuments catalans més famosos i pel que és reconeguda la Ciutat Comtal, Barcelona, ​​al món sencer. I m’encanta que la temàtica sigui algú tan proper a nosaltres. I visualment és una passada.

Sagrada és un joc de selecció de daus, aquesta és la seva mecànica principal i pràcticament l’única. Hi ha 10 torns i en cada torn tenim la possibilitat de triar dos daus i portar-los a la nostra vidriera per completar-la. El puzle que hem de completar, la nostra vidriera, és la part central del joc. Hi ha dues variables a dominar durant la partida, una és el color del dau a col·locar i una altra el valor numèric d’aquest.

A cada partida tindrem patrons diferents de l’hora de confeccionar els vitralls, hi ha diferents nivells de patrons, i és ideal, perquè pots jugar simultàniament amb els petits i petites de casa, cadascú amb la seva dificultat. El desafiament és poder completar la vidriera sense que falti per col·locar cap dau, si això no fos poc, disposem d’unes cartes d’objectiu, variables en cada partida, que ens obsequiaran amb punts per completar certs patrons. Així que, no només hem de completar el patró disposat sinó que a més hem de fixar-nos en les cartes d’objectiu per rascar més punts.

El joc té atzar, no ho podem negar, tot i que és principalment d’estratègia. A més hi ha unes cartes que ens permeten modificar una mica les regles de col·locació per no dependre tant de la fortuna. A cada torn depenent dels daus haurem d’anar complint els nostres objectius.

En aquest punt crec que hem d’apuntar un joc amb què a parer meu i al de molts altres comparteix sensacions, i no és altre que l’aclamat Blau, Spiel des Jahres 2017. En els dos tenim una selecció d’objectes, rajoles, o donats i hem de col·locar completant un cert patró. És cert que comparteixen sensacions i mecàniques però també són diferents i aquestes diferències són clares. La forma de portar la col·locació en el patró és directa a Sagrada i en Blau hi ha un pas previ, ja que hem d’aconseguir cert nombre de rajoles; d’altra banda a Sagrada tenim dues variants a controlar en la selecció dels daus (color i valor) en canvi en Blau ens val amb només el color. Aquest últim detall fa que al meu entendre Sagrada tingui una mica més de duresa que Blau.

En l’aspecte del disseny i la producció no puc tenir més que bones paraules, és espectacular el disseny dels taulers individuals amb els seus buits apropiats per als daus és molt bonic, vas avançant i visualment t’enganxa. La quantitat ingent de daus de colors simulant cristalls és impressionant, no té preu agafar uns grapats d’aquests daus.

En definitiva estem davant un joc amb regles molt simples, amb una profunditat justa i apropiada per al públic que busca jocs familiars i és amant del joc abstracte amb bons materials. Molt agradable de jugar i les partides cauen sense adonar-se’n. La rejugabilitat és un punt a destacar en el joc, tot i que aquest aspecte sempre influeix molt la persona. En el meu cas particular ho he agafat amb ganes.