Abracada…que

A Abracada … Què? Els jugadors o jugadores són mags i magues que intenten assaltar la torre d’un vell mag, llançant encanteris per desfer dels seus contrincants. Però el poder de la torre és gran, i fa que la màgia no funcioni correctament així doncs els i les participants han de llançar els encanteris i confiar la seva astúcia i intuïció perquè siguin els correctes.

Sota aquesta premissa Mega Oca ens porta un joc de lògica i deducció original, divertit i per a tota la família sense arribar a ser infantil.

Opinió 

A nosaltres ens encanta aquest joc, per què no és un joc infantil, però si familiar, perquè ens emocionem “llençant” encanteris, que no és més que dir el nom de l’encanteri que creus que tens (mireu la mecànica del joc) però que ho diem com si fóssim realment mags i teatralitzem el joc i perquè a vegades quan et falta poc i encertes l’encanteri, sobretot si invoques el drac, la pujada d’adrenalina que et dóna és poc. Un joc simple, però que té memòria, deducció i diversió assegurades.

Components

Abracada … Què?, és un joc d’aquests que entren pels ulls. En part pels seus components, en part per les genials il·lustracions (encara que poques) de Casa Cardouat, que per a qui no li soni és la il·lustradora del llegendari DIXIT. Que no és poc.

Centrant-nos en els components, el joc porta 36 pedres d’encanteri de plàstic en què inserirem els seus corresponents 36 fitxes d’encanteri realitzades en cartó. Completen el contingut 30 fitxes de vida (6 per cada jugador), 5 marcadors de puntuació de fusta, un D3 de sis cares, 10 targetes de referència dels encanteris (5 en castellà i 5 en portuguès) i 2 manuals d’instruccions (un en castellà i un altre en portuguès).

Mecànica del joc

Jugar a aquest joc és tan senzill com desafiant. Al principi de la partida posem el tauler amb la torre al centre de la taula, fent que sigui accessible a totes les jugadores i jugadors. Després d’això es barregen les pedres d’encanteri cap per avall (com si fossin fitxes de dòmino) les pedres d’encanteri. Es retiren 4 i es posen al costat del taulell, sempre cap per avall.

Llavors cada jugador i jugadora tria un personatge i posa el seu corresponent marcador de puntuació al costat del marcador imprès i que va de l’1 a l’8. Després d’això agafa les fitxes de vida i cinc pedres d’encanteri SENSE MIRAR-LES, que posarà mirant cap a fora, de manera que un mateix o mateixa sigui l’únic o única que no pugui veure quins encanteris corresponen a les seves pedres. Aquí està la clau del joc!, els i les oponents saben quines pedres tens tu, però tu no les saps. I Durant la partida has d’anar deduint (tenint en compte les peces dels altres jugadors i jugadores que sí que veus i les pedres destapades en el taulell) quines pedres tens tu.

La mecànica en cada torn és la mateixa: hem d’intentar deduir (o endevinar) quins 5 encanteris tenim davant nostre. Per a això hem de dir en veu alta el nom de l’encanteri, i si hem encertat, un dels nostres oponents haurà d’agafar aquesta pedra d’encanteri i posar-la en el primer espai lliure disponible al tauler. A continuació s’executa l’encanteri i s’apliquen els seus efectes, guanya una vida, prendre una vida a una altra participant…

Si llancem un encanteri i no tenim pedra d’encanteris d’aquest tipus, perdrem una fitxa de vida i el torn passarà al següent jugador o jugadora. 

L’objectiu del joc és pujar vuit pisos a la torre del mag (o dit d’una altra manera, guanyar vuit punts de victòria). Aquests punts es poden guanyar de tres maneres:

La primera és endevinant els nostres cinc encanteris de l’estirada. En aquest cas guanyarem tres punts i la resta de jugadors zero.

La segona és llançant un encanteri que li tregui l’última fitxa de vida a un o uns oponents. Nosaltres guanyarem llavors tres punts de victòria i un punt tots els jugadors que encara conservin alguna fitxa de vida.

La tercera és llançant un encanteri fallit i perdent llavors la nostra última fitxa de vida. En aquest cas no guanyarem res i la resta de participants guanyen un punt de victòria.