El Parc Güell és una de les joies del modernisme català, i el seu màxim representant és Antoni Gaudí. En aquest cas, parlem d’un dels parcs més coneguts del món i que, a més, és un lloc perfecte per anar amb nens! Té un munt de vegetació, d’història i de figures i escultures modernistes que impressionen a tothom.
Aprofitant la pandèmia i el confinament municipal hem fet de guiris a la nostra pròpia ciutat, hem visitat el Parc Güell. Hi havia gent, però era fàcil mantenir la distància de seguretat, es passejava tranquil·lament, una Barcelona sense turistes, mai la tornarem a veure, així que cal aprofitar-la.
Passa sovint que no valorem o desconeixem allò que tenim molt a prop. I el Parc Güell és un bon exemple d’això. Un espai que forma part indiscutible del paisatge de la capital catalana, i que identifiquem més amb la Barcelona turística que amb la pròpia. Però … Ara la podem mirar des de la calma, com una peça única el nostre abast, i no el fet estrany pensat pel turisme.
L’espai conegut antany popularment com “la muntanya pelada” alberga l’anomenada zona monumental a la qual cal accedir amb entrada normalment (nosaltres quan hi vam anar a inici de juny del 2020 i no calia pagar entrada) i que inclou l’escalinata amb el drac, la font, la plaça, les columnes i els pavellons, confrontant amb el que va ser la residència de l’arquitecte durant algun temps, ara museu.
Però el parc és molt més que això! (De fet, la zona monumental suposa únicament el 7,9% de la superfície total.) També hi ha la Casa Trias, els viaductes, el Calvari, els jardins, el Pòrtic de la Lavandera, els miradors…, I això sense comptar que hi ha múltiples zones de pícnic (amb taules i bancs), i quatre de joc infantil: dos de sorra (amb estructures i inclusivament una pista de bàsquet) i una altra dues per a nens més petits (una de calenta també i una altra de goma, amb tobogans, casetes, etc.)
A qualsevol edat, tot lloc és un bon lloc per jugar. Aprendre, descobrir, gaudir. I aquest, no és cap excepció. Al contrari! Hi ha boscos (dins el parc i també a la zona forestal, apta només per als més aventurers), plens d’arbres de tota mena: figueres, ametllers (inclosos uns eucaliptus gegants, les llavors són molt aromàtiques, divertidíssimes de recollir!), i multitud d’ocells (a més de gossos. Aquests, o millor dit els seus excrements són l’únic hàndicap de la part exterior del parc). Fins i tot podeu trobar bolets (en temporada)!
El Parc Güell és un lloc preciós, amb un gran potencial (i no només per als turistes!), Ja sigui per a un passeig romàntic (amb carret, ja que hi ha camins planers per accedir a gairebé tot arreu), per a realitzar expedicions i recerques o celebrar festes d’aniversari.
Per saber-ne més
El Parc Güell és un gran jardí projectat per l’arquitecte Antoni Gaudí, sota les ordres del promotor de l’obra: d’Eusebi Güell, que va ser el seu mecenes. En un principi Güell va idear el parc per a construir-hi una urbanització de categoria, però el projecte va fracassar per no vendre les parcel·les. Només es van construir dues cases, una de les quals és on va viure Gaudí i que ara és la casa Museu de l’arquitecte. Quan va morir Güell l’ajuntament de Barcelona va fer-ne un parc públic. El 1984 la UNESCO va declarar el Parc Güell Patrimoni de la Humanitat.
A l’entrada del parc trobem dues edificacions modestes; una és la casa del guarda, que va ser dissenyada per a ser l’habitatge del porter per al parc Güell. Ara es visita i hi ha exposicions. L’altra, que ara és la botiga dels records, estava destinada a ser la caseta de recepció i telèfon de la urbanització.
Està situat a la part alta de Barcelona, al vessant del turó del Carmel que mira al mar, a prop de la muntanya del Tibidabo.
El drac o salamandra es va construir com a desguàs o font, de la seva boca hi hauria de brollar l’aigua acumulada.
Trobarem unes palmeres de pedra i un gran espai de vegetació on passejar amb la vista panoràmica de Barcelona als peus.
El parc va ser dissenyat per l’arquitecte Antoni Gaudí, màxim exponent del modernisme català, construït entre els anys 1900 i 1914 i inaugurat com a parc públic el 1926. Té una extensió de 17,18 hectàrees (0,1718 Km²), això fa que sigui una de les obres arquitectòniques més grans del sud d’Europa. Viquipèdia.
La plaça està parcialment sostinguda per la Sala de les Cent Columnes, composta per vuitanta-sis columnes semblants a estalagmites gegants en una cova. Al sostre, entre les columnes es troben unes decoracions circulars allà on no es van construir les columnes que hi havia previstes inicialment (havien de ser cent). Viquipèdia
Asseguts sobre el banc que envolta la plaça, una gran estructura coberta de trencadís (petites peces de ceràmica i vidre fent un mosaic) que també servia per a recollir l’aigua i dur-la a un dipòsit situat a sota la sala de les columnes.
Info extreta de:
https://petitesrutesxcatalunya.blogspot.com/2014/01/park-guell.html
La vida Suju 