El litoral de Barcelona parc a parc

Actualment, gairebé es pot anar d’un extrem a l’altre del front marítim de Barcelona travessant parcs, una combinació molt agradable de blau i verd que s’ha anat ampliant amb els anys. Són els anomenats Parcs del Litoral.

Els Jocs Olímpics de Barcelona’92 van representar una de les renovacions urbanístiques més importants de la ciutat. Al front marítim, juntament amb la construcció de la Vila Olímpica i del cinturó del Litoral, damunt dels antics terrenys industrials del Poblenou, s’hi van crear cinc nous parcs: el de Carles I, dins la nova trama urbana, i, al litoral, el de les Cascades, el del Port Olímpic, el de la Nova Icària i el del Poblenou. Aquests darrers quatre parcs ens permeten passejar pel costat del mar, sigui a peu o en bicicleta, sense deixar els espais enjardinats.

Nosaltres hem baixat al metro L4 a Ciutadella, just a la sortida et trobes amb el Parc de Carles I, poca cosa a dir, no sé ni si tan sols es podria considerar parc, ja que en realitat és més una vorera ampla amb un trosset de verd que ens ajuda arriba al litoral.

El Parc de les Cascades

Aquest parc, inici del recorregut, és un passeig obert, una porta d’entrada a la Vila Olímpica. El nom d’aquest parc prové de la cascada que cau des d’un estany, petit i poc vistós, la cosa ha anat millorant amb els següents parcs.

El nom d’aquest parc prové de la cascada que cau des d’un estany, on destaca el conjunt d’escultures El poder de la paraula, d’Auke de Vries i, gairebé a punt de passar al proper parc, una mena de gran màscara que ens mira des del cel. Es tracta de David i Goliat, d’Antoni Llena. Unes quantes passes -o pedalades- més i arribem a la plaça dels Voluntaris. A l’altre costat ens espera el següent parc del recorregut.

El Parc del Port Olímpic

Situat al davant del Port Olímpic, aquest espai verd avança cap al mar en una gran corba que ofereix àmplies perspectives del passeig marítim. La plaça dels Voluntaris, els pals on van onejar les banderes dels països que van participar en els Jocs Olímpics de Barcelona’92 i una escultura de Cobi, la mascota dels jocs, recorden en diferents punts del parc aquest gran esdeveniment esportiu. A

quí es comença a sentir l’olor a mar, i vas trobant racons de parcs infantils on poder jugar i descansar. El passeig és agradable i tranquil i molt planer ideal per anar amb bici, hi trobem arbres, arbustos i palmeres que, a mesura que avança, es va eixamplant generosament per donar pas a un gran espai semicircular amb camins, placetes, extensions de gespa i un llarguíssim i sinuós banc fet amb trencadís.

El Parc de la Nova Icària

El Parc de la Nova Icària, amb la platja del mateix nom resseguint-lo de punta a punta, és un espai tranquil, que contrasta amb l’agitació de la ronda del Litoral, que en aquest punt emergeix del túnel que comença al Parc de les Cascades. L’entrada d’aquest parc és absolutament olímpica: la plaça dels Campions, un espai rectangular i lleugerament elevat al qual s’accedeix per una rampa.

Aquest és un parc familiar, molt concorregut per la gent que els dies assolellats li agrada passejar pel litoral barceloní. Nosaltres hi hem trobat molt de runner i molt infant amb bici, però suficientment distanciats, es respirava tranquil·litat. Cinc grans ponts de fusta per a vianants i un per a vehicles travessen la ronda i comuniquen la Vila Olímpica amb les platges, i suaus pendents de gespa amb iris, saücs i desmais van a parar a un gran llac amb el perfil de la mítica illa d’Icària.

El Parc del Poblenou

Aquest parc és un dels espais verds del litoral amb un accés més directe a la platja. Arreu hi ha camins que ens porten fins a la sorra, tot passejant per un indret ombrejat per una vegetació molt mediterrània. Un lloc que reprodueix el paisatge propi d’algunes franges de trobada entre el mar i la terra: platges, dunes i arbredes, sobretot de pins pinyers. Quan arriba el bon temps, molts usuaris busquen un lloc a l’ombra -o al sol, per bronzejar-se-per poder estirar-se i gaudir de l’olor dels pins i del mar, que és una barreja excepcionalment grata.Nosaltres ens hi hem desviat per tocar una mica de platja i tornar a la nostra ruta, en aquest ja hi havia més gent.

Les dunes estan situades sobretot en una peça una mica separada del conjunt del parc per l’avinguda del Litoral. La més gran de totes acaba a la sorra, en el punt on es fonen el parc i la platja de la Mar Bella. És un espai molt assolellat, cobert amb l’escassa vegetació capaç de resistir la salinitat d’un mar que té a tocar. Les altres dues platges paral·leles al Parc del Poblenou són les de la Nova Icària i la del Bogatell. Repartides entre les dunes del parc hi ha les restes d’un vaixell.

Parc de Diagonal Mar

Finalment, tot i que no està integrat en la ruta dels parcs del litoral, molt a prop hi ha el Parc de diagonal Mar, amb la muntanya màgica amb quatre tobogans baixets però molt amples. Com que estava molt a prop hem acabat de fer la ruta allà, passant per la torre de les aigües del Besòs, una antiga torre industrial que es conserva molt bé. En el parc de diagonal mar hem fet l’última parada, a jugar als tobogans, la veritat és que llisquen poc, però ells han xalat força.

I després d’això, hem agafat el tramvia i cap a casa. En total uns 5 km de passeig en dues hores i mitja. A més, amb el regal de dos catxes i superant la ratlla dels 100 catxes trobats.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s