Ljubljana

Aprofitem que és diumenge i anem a la capital d’Eslovènia. Menys gent, menys tràfic i zona blava gratuïta, fan que preferim anar-hi un diumenge abans que entra setmana.

Aparquem a prop del castell, hi pugem, veure el castell és una de les activitats turístiques imprescindibles. Des d’allà tenim unes meravelloses vistes de la ciutat amb els Alps Julians al fons. Al castell hi podreu visitar gratuïtament algunes estances (com la presó i l’església) i també visitar galeries i exposicions (aquestes de pagament). Hi ha un restaurant i una cafeteria. Nosaltres vam baixar per un dels camins que porten al centre, des dels peus del castell. Tenen molt de verd i parcs molt grans.

Ljubljana sembla de conte, i hi pots veure moltes herències: teulades preparades per la neu, edificis imperials, camins empedrats que et recorden a l’imperi austro-hungar. Racons i detalls retro que et transporten a l’est comunista. Menjars i aires que et recorden a Itàlia. I infraestructures i maneres de l’Europa moderna. Està neta, polida, és tranquil·la i superagradable per passejar. Una ciutat encantadora.

Aquesta ciutat, d’aparença típicament centre europea, la van fundar els romans l’any 48 i al llarg dels segles va anar patint nombroses ocupacions i canvis de règims fins que es va dissoldre l’imperi austrohongarès. Va ser llavors quan el país es va integrar dins del regne de Croàcia i Sèrbia, moment en què la ciutat es va engrandir gràcies al treball de l’arquitecte Joze Plecnik (Ljubljana, 1872), que va construir nous edificis, va restaurar antics i va ordenar els espais. Una de les seves grans obres va ser la intervenció a la riba del riu, convertint l’espai en un parc lúdic. La Ljubljana d’avui és tal com la coneixem gràcies a Plecnik.

Ara bé, Eslovènia no va aconseguir la independència fins al 1991. Durant la Segona Guerra Mundial la van ocupar primer els italians i després els alemanys, i amb el final del conflicte el país va passar a formar part de la República Federal Socialista de Iugoslàvia fins que aquesta va desaparèixer.

Ljubljana és una ciutat verda i fa molts anys que pel seu casc antic no hi passen vehicles. Només estan permesos els vehicles elèctrics i de serveis. Imagineu-vos quina pau i silenci caminar pels seus carrers!

Si voleu saber que veure a Ljubljana podeu consultar: https://es.derutaenfamilia.com/2016/06/29/ruta-eslovenia-centro-ljubljana/

Passegem per tots els carrerons, una de les atraccions principals és el triple pont i les places amb fonts. En una a més, hi han posat una zona de pluja, un aspersor suau posat a dalt et mulla si vols. Mengem un gelat i passegem fins a l’hora de dinar.

No us perdeu els bonics carrers de Gornji trg i Stari trg. El símbol de la ciutat són els dracs, els 4 en concret que presideixen des de 1901 al pont més conegut de Ljubljana.

Mengem street food típic eslovè, unes salsitxes anomenades Cela, cervesa eslovena i unes postres típiques, Povilica. Com que és street food ens surt bé de preu, amb 20 euros hem dinat els 4. Mentre dinem es posa a ploure.

Acaba fent una bona pluja d’estiu, intensa, però curta, acabem de fer el volt i cap al càmping.

1 Comment

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s