El llac Bled és la imatge més icònica d’Eslovènia: un llac amb una illa al mig on hi ha una esglesieta. S’hi pot arribar en barqueta remant des de diferents extrems. Al voltant del llac té un camí planer apte per cadira de rodes. És un lloc molt concorregut sobretot juliol i agost. És el lloc típic d’estiueig dels eslovens.
Just després de dinar hem agafat el cotxe i hem anat cap a Bled, la nostra idea era fer el mirador i un trosset de llac, complet són 6km i hem pensat que seria més interessant desviar-nos al mirador que fer la volta (i no ens hem equivocat). Hem aparcat darrere el club de vela. Des d’allà hem agafat el camí del llac. Aquest camí és planer i adaptat a cadira de rodes. És el típic passeig on hi trobes runner, bicis, avis passejant i família. Durant el camí hi ha entradetes al llac de forma més silvestre.
Al poc de caminar, ens trobem amb la platja del llac (davant el càmping Bled) és de les més emblemàtiques ja que, és just davant l’illeta de l’església. Una molt bona sorpresa, nosaltres pensàvem que ens remullaríem els peus com al llac Bohinj, però no, l’aigua és bona, fa sol i la gent actua com una platja. Ens estirem a la gespa i ens banyem (la L està indignada perquè no li hem portat els mangitos) ens hi passem una bona estona.
I ara toca fer l’excursió, just passat la platja, trobem el cartell d’inici del mirador (Ojstrica) ens posa 20 minuts, i quins 20 minuts, pujada, molta pujada, amb moltes pedres, en algun tram hi ha fil ferrat per agafar-se i poder pujar. Els peques ho viuen com una aventura. La primera part de la pujada és dins un bosc en un camí força ample, però després l’ascens final és gairebé grimpant fins a 611 metres d’alçada. El camí està ben indicat.
A dalt del mirador hi ha un banc molt fotogènic, s’hi veu l’illa, el llac i les muntanyes, ens amarem d’aquest verd i berenem.
Baixem amb molt de compte, ja que les pedres i la molsa fa relliscós el camí. Però baixem sense cap cop de cul a terra. Tornem a la platja, ens fem un gelat i ens tornem a banyar.
Tornem al cotxe pel mateix camí i cap al càmping.
La vida Suju 