Trieste

De tornada no farem parada a Itàlia, però en Q volia sí o sí menjar pizza a Itàlia. Així que aprofitem que estem a 40 km de Trieste i ens n’hi anem. Aparquem al caos italià, i caminem pel casc vell, de cop m’estresso, hi ha molts cotxes, edificis alts, gent xerrant alt, brutícia al carrer, sembla que tornem a Barcelona, amb lo tranquils que estàvem a Eslovènia.

Això sí, és la nostra descoberta, el nom d’aquesta ciutat ens porta a pensar en quilòmetres de molls i milers i milers de contenidors i desenes de vies fèrrees, però el que vàrem trobar també va ser una ciutat amb un centre històric i senyorial de principis del segle XX ple de vida i molt animat. Amb la seva plaça de l’unitat del poble italià, una plaça plena de palaus i edificis i tant gran com espectacular. Situada dalt d’un turó, que domina la ciutat, hi trobem també la “piazza della catedrale” amb les restes de la basílica romana al costat del castell, i la catedral de Sant Giusto. És fàcil passejar per Trieste.

Passegem pel casc, busquem una pizzeria (som conscients que estem buscant una paella a Barcelona) que la pizza és de Nàpols, però en Q vol una pizza a Itàlia, així que busquem. Una pizzeria Napolitana i ens mengem una pizza la mar de feliços a Trieste.