Sense cap dubte la cascada Pericnik és la més bonica d’Eslovènia i on pots sentir la seva força més de prop. Les altres que havíem vist ja ens havien impressionat, però aquesta sens dubte va ser una de les grans sorpreses del viatge. A més, vam aparcar gratis i no vam pagar per la visita, cosa que no ens havia passat encara a Eslovènia.
El camí va fent, és una bona pujada, entre arbres i arrels. La pujada a la cascada és la part més complexa en només 300 metres se supera un desnivell de 100 metres entre arrels dels arbres i esglaons fets per la natura, a mida vas pujant vas escoltant el tronar de la força de l’aigua en caure. Els peques va arribar un moment en què ja no volien seguir estaven ofegats, però els vam convèncer que no es penedirien en arribar al final i així va ser. Ens plantem al mirador, on podem ja sentir l’aigua i la seva força, la cascada esquitxa i provoca arcs de Sant Martí, és molt bonic veure, parem a esmorzar. Encara no hem fet ni la meitat dels 300 metres.
Des d’allà, surten unes escales per anar fins a dalt de tot de la cascada. La pujada és intensa i a vegades ens ofeguem i ens falta l’aire. Després d’arribar a dalt i descansar, tornes a baixar fins al mirador perquè queda la part més espectacular de l’excursió.
Si ja de per si era tota una experiència poder veure un salt d’aigua de 52 metres tan de prop, on l’aigua t’esquitxava, poder passar per darrere d’ella va ser increïble, sí, pots passar per darrere la cascada!, se t’accelera el cor en sentir-la i veure l’arc de Sant Martí que es forma a la unió de les gotes d’aigua que esquitxen i els raigs del sol, com l’aigua queia amb tantíssima força que ens refrescava i la veritat és que feia calor. Jo vaig passar una mica de por, el pas és estret, està moll, i el pendent és impressionant, vaig agafar fort la mà a en Q. i en J, fort a la L i així vam passar. L’experiència és brutal.
Finalment, després d’unes quantes fotografies, fem la baixada per l’altra costat de la cascada, per un bosc preciós (no sé quantes vegades he escrit això parlant d’Eslovènia), entre ombres, arrels i verd.
La vida Suju 