Parc del laberint

Visitar aquest parc és tota una aventura. Sobretot pel laberint que és un dels atractius del parc, representa un trencaclosques natural creat per un circuit de xiprers que formen un traçat de camins. Si us atreviu a entrar-hi, haureu d’explorar-lo per aconseguir arribar al centre. Al bell mig del laberint s’hi troba una estàtua d’eros, el déu de l’amor, però haureu de continuar amb la cerca si voleu trobar la sortida que condueix a la part alta del parc. Els petits s’ho passen genial jugant a recórrer els camins i empaitant-se. Sembla molt fàcil trobar la sortida, però és necessari donar moltes voltes, girar a dreta i esquerra i passar dues o més vegades pel mateix lloc, abans de trobar la sortida. El que sí que està assegurat són els somriures dels petits de la casa, l’emoció i l’esperit de superació. És un bon espai on divertir-se i també on aprendre.

A més del laberint, recórrer el parc suposa un espectacle visual ple de canvis, escultures, fonts, racons misteriosos i zones a on els nens poden gaudir i jugar. Si aneu amb cotxets, hi ha algunes zones del parc de difícil accés, però al laberint es pot accedir fàcilment. 

Nosaltres hi vam anar en el primer confinament municipal, i vam estar molt tranquils, no hi havia ningú, érem nosaltres 4 i ens vam creuar amb una família de 5. L’entorn és màgic, tranquil, verd, olor de eucaliptus, i lloc per córrer, saltar, agafar tresors, perdre’s a la natura, encara que siguis a Barcelona. Menció a part del mateix laberint, en Q. Estava superemocionat anant provant camins, deixant marques, orgullós de trobar el camí.

Això d’aprofitar que no hi ha turistes a Barcelona, no està malament.

Per saber-ne més

La joia verda del districte d’Horta i Guinardó és sense dubte aquest parc, dissenyat el 1792 per l’enginyer italià Domenico Bagutti, sota l’iniciativa del propietari de la finca, Joan Desvalls, marquès de Llupià i d’Alfarràs.

És el jardí més antic de tots els de Barcelona, un exemple immillorable de jardineria culta, especialment acurada quan els descendents del marquès van ampliar el parc sota la direcció de l’arquitecte Elies Rogent, amb la incorporació d’un jardí romàntic amb parterres, placetes, grans arbres i una cascada. En total 55 hectàrees parcialment enjardinades seguint el gust pels jardins neoclàssics de l’època, tot i que el caràcter boscós de la majoria del parc li donen un caire romàntic i ple de racons per descobrir, alguns decorats amb escultures mitològiques.

Al parc s’hi troba l’antiga “Torre Soberana” una antiga casa de camp del segle XIV, restaurada i redecorada en estil arabesc durant el segle XIX. El laberint vegetal, format per xiprers retallats, dóna nom al parc i és un punt de trobada i joc pels grans i petits que s’apropen a aquest indret tan encantador, al peu de Collserola.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s