Una ruta per Eslovènia és sinònim de natura, aire pur i per descomptat, paisatges de somni.
Un d’aquests racons és la Gola de Vintgar (Blejski Vintgar en eslovè o Gorge Vintgar en anglès), un espectacular congost que el riu Radovna ha anat modelant a poc a poc amb el preciós cabal color maragda.
La gola, que separa les muntanyes Boršt i Hom, està a vessar de vegetació frondosa, roques cobertes de molsa i parets verticals que en alguns trams arriben fins als 100 metres d’alçada, creant una sensació de majestuositat que aclapara i sorprèn qualsevol visitant. Cal dir que la gola forma part del Parc Nacional de Triglav, una reserva natural on s’ubiquen els racons naturals més espectaculars del país entre ells, la muntanya més alta: el mateix Triglav.
En principi el recorregut és d’1,6 km passant pel congost fins a la cascada de Sum i de tornada uns altres 1,6 km. A peu planer i assequible. Això és el que ens deien tots els blocs, però nosaltres ens vam trobar una altra realitat, i és que degut a l’afluència de gent – no sé si només passa a l’agost – el congost només té una direcció, des de l’inici del congost on hi ha la guixeta per pagar l’entrada (4 euros adults, 2 euros els infants i menors de 6 anys gratis) fins a la cascada i no es pot realitzar de tornada, sinó que et donen un mapa amb dos camins alternatius. I els 1,6 km del congost es tornen uns 4 km de recorregut total. A les guies surt dues opcions per tornar al punt d’inici: tornar per l’obaga d’ombra i com visen “empinada” o, bé, tornar pel camí de la carena de sol, que passa pels pobles. La primera és molt més ràpida i menys quilòmetres i passa per l’ombra. La segona fas mooooolta volta, és molt planera i passa pel sol. Nosaltres vam optar que la primera opció, i creiem que van traduir malament el terme molt pendent, ja que és un camí assequible i a l’ombra, amb alguna pujada, però sense ser extrem, n’hem fet de pitjors per Eslovènia. Així que us recomanem aquesta opció, per rapidesa, quilòmetres, temperatura i perquè el paisatge és molt bonic.
El congost en si és preciós, hi ha passarel·les construïdes a la roca per anar seguint el camí del riu, hi ha zones de pícnic per parar a menjar, és tranquil i bonic. Ple de ponts i llocs megafotografiables. És molt assequible i ideal per anar amb famílies.
Al final hi ha la cascada, i també un aparcament i uns lavabos. Una altra opció, si aneu amb nens molt petit so gent gran i no voleu fer el camí de tornada, és que algú vagi a buscar el cotxe, ja que es pot accedir fins a la cascada. Una cascada bonica, però plena de gent.
Un cop a la cascada, vam girar a l’esquerra, seguint les indicacions, i després d’una primera pujada molt forta (l’única del camí) arribem a un prat tranquil i bonic, ideal per descansar i menjar, una mica més enllà hi ha un bar de muntanya per si ho voleu fer una beguda fresca o un cafè. I després seguint les marques grogues (que inicialment passen per dins d’un poble ben petit) vas desfent el camí, per un bosc verd i bonic. El camí està molt ben indicat, a més, nosaltres que hi vam anar en plena època turística, podies anar seguint petits grups. Una bona excursió a l’equador del viatge.
Recorregut
El 1861, Jakob Zumer va descobrir el congost, però hi havia un problema: era un lloc inaccessible. Així doncs, el 1893, es van construir les primeres passarel·les i senders que van permetre poder posar cara a aquesta meravella natural.
En total, tenim un recorregut d’1,6 km pel congost que ens portarà d’una punta a l’altra. En definitiva, un trajecte molt senzill que gairebé no requereix esforç, i és perfecte per anar amb tota la família.
Fins i tot hi ha quatre ponts de fusta que ens porten de banda a banda mentre el riu flueix sota els nostres peus.
Per acabar, al final del recorregut ens rep una última sorpresa: la cascada Šum (cascada sorollosa), un salt d’aigua de 13 metres que és punt obligat de foto.
La vida Suju 